Últim dia....

Arribem a Estambul a les 10:00 del matí...ens queda tot el dia per davant, així que deixem les motxiles a l'Hotel Raymond (teniem reserva feta) i anem al Gran Bazar a veure que comprem!!!!! Res de l'altre món: petits records del viatge.... i per la tarda anem a veure l'espectacle dels Derviches. Ens va quedar pendent a Konya i mira tu...ens ha fet gràcia anar a veure com donen voltes i no es maregen aquests pàjaros....

La música que acompanya els giravols ens ha agradat força...és tracta d'un tipus de música que és diu sufí. En quan als ballaríns....en total 5, que voleu que us digui....es curiòs de veure però res de l'altre món!!!!

Així donncs, amb el post d'avui ens despedim, ja que el vol s'enrlaira d'aquí a poques hores i encara esns hem d'acabar de fer-nos les motxiles!!!!!!

Estació de tren Sirkeci (Orient Express)  lloc on es va celebrar el concert i la ceremònia sema dels Derviches.

Gràcies de nou a tots els seguidors/es del notre bloc..... Fins una altra!!!!!!!

Efeso i Selçuk - 22, 23 i 24 de maig

El nostre últim destí en aquest viatge és Selçuk, una petita i tranquil·la ciutat a prop del Mar Egeu i de les ruines romanes de la ciutat d'Éfeso, una de les més ben conservades del Mediterrani oriental. Acostumades a ser gairebé les úniques turistes a la part est del país... Aquí hi ha turistes per tot arreu...no hi ha foto que no enganxis un xinito o un japo...estan a tot arreu aquesta gent!!!! La veritat és que de tota la ciutat d'Éfeso, el que més ens ha agradat es la Biblioteca de Celso. La pluja ens va acompanyar durant la visita...tothom buscava pedres per aixoplujar-se...aquí n'hi havia moltes de pedres però poques tenen teulada...jejeje
Selçuk ens ha servit per relaxar-nos i acabar el viatge fresques com unes roses...platgeta, pasejades, birreta, pelis, teca...en fi, "bona vida"...
D'aquí a una hora agafarem un bus direcció  Estambul....casi res, 12 horetes de viatge!!!!

Pamukkale - 21/05/10

Per aprofitar el temps, hem agafat un bus a les 23:00 de Konya i arribem a Denizli a les 05:15 aprox. D'aqui un microbus ens porta a Pamukkale, petita ciutat de 2500 habitants i coneguda per les seves aigues de calç "Castell de Cotó"...De fet és la foto que hem utilitzat de portada pel nostre bloc...és veu maca, no? Doncs com podreu veure a les fotos que hem fet nosaltres... d'aigua n'hi ha poca!!!!! De fet, hi ha unes piscines artificials que es pels turistes... però les autèntiques, les naturals estan totalment seques!!!!! Podem veure que les aigues estan canalitzades i per tant, controlades per evitar que es contaminin i s'omplin d'algues, i la única forma d'aconseguir-ho és que aquestes piscines estiguin buides!!!!! Vaya....

Però a més de les piscines, a Pamukkale hi ha unes ruines, les ruïnes de Hieràpolis que ens han sorprès gratament...Té un teatre romà  força ben conservat que té capacitat per 12.000 espectadors.

Hieràpolis

Konya - 20/05/10

Konya és la ciutat on històricament és va desembolupar l'ordre dels Derviches Girovagos, el fundador d'aquesta ordre va ser Celaleddin Rumi, o conegut com "Mevlana" (el nostre guia). És una ciutat extremadament concervadora, encara que nosaltres no van notar cap diferència....Moltes persones, sobretot turcs, pelegrimen a aquesta ciutat per visitar la tomba o sepulcre de Mevlana, que està dins el Museu Mevlana... en realitat és l'únic atractiu turístic que té la ciutat.

Nosaltres, a part de la visita al museu voliem assistir  a una de les cerimonies religioses o Sema Derviche, que és una dansa o ritual que representa l'unió amb deu... És la famosa dansa on els derviches començen a donar voltes i voltes girant sobre si mateixos... la que representen aquí a Konya, en principi és la més pura i la que té més qualitat de tot Turquia, però lamentablement nosaltres vam arribar a la ciutat un dijous i tansols ballen els dissabtes a les 20:00 hores, darrera del museu Mevlana, i l'entrada és gratuita... nosaltres no ens podiem esperar fins dissabte...

Mevlana, a part de ser un important lider religios, va ser un gran poeta i molts dels seus poemes han estat interpretats per cantants molt famosos, com per exemple la Madona...

Atatürk, defensor d'un estat laic, el 1925 va prohibir l'ordre dels Derviches per ser una corrent massa conservadora, i en l'actualitat representa que encara és una corrent no permesa pel govern Turc, per això els seus seguidors és van registrar com associació cultural... La veritat és que és un reclam turístic molt important...1,5 millons de persones visiten el museu Mevlana cada any...

Ha entrat alguna cosa a l'ull que no vol acabar de sortir......

Capadòcia - Del 16 al 19 de maig

Després de tantes esglèsies, ruïnes, monestirs teniem ganes d'arribar a la Capadòcia, tothom ens havia parlat molt bé d'aquesta zona de Turquia i sabiem que era un dels destins turístics estrella del país.... ara ho entenem, és realment diferent a tot el que haviem vist fins ara, sembla que estiguis en un paisatge escrit expressament per un conte de fades, o com no... dels dibuixos que de petits ens feien embaladir davant la TV... els famosos PICAPIEDRA...

Fa uns deu milions d'anys, les erupcions volcàniques van dipositar en aquest lloc una espessa capa de lava, cendra i fang, que es va petrificar. Amb el temps, l'erosió de l'aigua i del vent va anar moldejant aquest terreny de duresa desigual fins arribar a l'extraordinari paisatge d'avui en dia.

La gent que habitava aquesta zona, va aprofitar que la roca era tova per construir-hi les seves cases dins,  com si fossin coves, fins i tot hi van construir esglèsies i monestirs plens de columnes picades directament a la roca....també hi ha varies ciutats subterranies, com la de Derinkuyu on hi van arribar a viure 10.000 persones, té 8 pisos construits sota terra, amb vies de ventilació i aigua... en fi, una meravella arquitectònica...

Alguns hotels de la zona t'ofereixen habitacions cova, que és un bon reclam turístic.
Una altra cosa molt típica d'aquí és fer un vol amb globus per contemplar tot aquest món irreal des del cel... cada matí, el cel de la capadocia és un cel de globus... 

Nemrut Dagi - Patrimoni de la Humanitat- 16/05/10

Estem a Kahta, una ciutat de 60.700  habitants on el despertador ens sona molt d'hora...Són les 02.30 del matí i una furgo ens passa a recollir per la pensió on estem, Pensió Kommangene (bona atenció i barata).
Pugem carretera amunt uns 45 km i arribem al pàrquing del Parc Nacional del Monte Nemrut (entrada 5 lires turques). Després de caminar pujada amunt un desnivell prou important durnt uns 15 minuts, arribem am cim de la muntanya, a 2150m, el qual és artificial...es pedra petiteta amuntegada de forma cònica on el rei Nemrut va fer-hi plantar 9 cares de pedra d'uns 2 metres aprox. a banda i banda de la muntanya perquè tant a la sortida com a la posta del sol els hi toquessin els rajos del sol. Està considerat un dels tresors arqueològics de Turquia.
La veritat és que quan et parlen tant i tant bé d'un lloc....després ens surts una mica decepcionat. Ajuda el fet que la sortida del sol no va ser gaire maca, que hi havia una colla de joves que no paraven de cantar i ballar( una mica borratxets, ells...) que només vam veure els caps d'un dels costats de la muntanya. FALLO!!!!! Mare de Déu......es que entre que no ens vam lleguir la guia, anavem confiades que el guia ens explicaria costes, i pitos i flautes...ens vam deixar de veure els caps de l'altre costat: No serveix d'excusa..però la penya tampoc es movia d'allà on erem nosltres i el guia es va quedar sovant a la furgo!!!!!

En fin...que si algú té pensat d'anar-hi...Oju al datu!!!!! Creiem que ha de valdre més la pena la posta que la sortida de sol.

Després continuem el tour visitant un pont romà, unes esteles de pedra deMítrades i Heracles....res massa interessant que ens impressionés.

Harran i Saliurfa 14 i 15/05/10

Avui al matí hem visitat un dels poblets que més ens han agradat de tots els que hem vist fins ara, Harran, un poble únic que està ubicat a prop de la frontera amb Síria, és famós per les seves "casa colmena".
Hi hem arribat amb dolmus, com a quasí tots els llocs que hem visitat, i al baixar ens hem trobat amb l'agradable sorpresa que hi havia un mercat... les paradetes montades al terra mateix, força gent per ser un poble tan petit... ens ha sorprés que la majoria de dones portessin el mocador de color lila, no hem pogut saber per què, però segur que té alguna explicació...

Mercat de Harran

La gent sempre ens demana per fer-se una foto amb nosaltres...

El poble de Harran, amb les seves típiques cases "colmena"

El que està plantat al mig del patí és un llit, aquí fa tanta calor que la gent fica els llits en una plataforma davant de casa i dormen a fora el carrer....

Ampliació del llit... llit per fer...estava una mica brut...

Un grup de nens amb l'uniforme de l'escola

Una mirada dins el patí de l'escola

Museu de les típiques cases colmena

Una habitació del museu per dins...quan hi entres, les cases són realment molt més grans del que semblen per fora

Un altre llit dins un patí

Per la tarda hem pasejat pel parc Golbasi de la ciutat de Saliurfa, hon tenen un estanc ple de carpes... en aquesta ciutat les carpes són animals sagrats, ja que segons ells quan el rei Nemrod volia cremar el profeta Abraham, Déu va convertir el foc amb aigua i les brases amb peixos, en aquest cas carpes (Collons...quina imaginació que tenen aquesta peña)   :-)

Ah...i lo que fa la imatge...anem a un hotelito "bien"...i al veure'ns en plan motxileres, roba d'esports, suades del viatge amb bus...ens dieun que l'hotel està ple i que només tenen una suite que val 110 lires turques (55 euros)...i li diem que tant és...que buscarem alguna cosa més econòmica. Busca que buscaràs que hotelet no trobaràs....jejeje tot està FULL!!!!!

Total...que anem a l'hotel cuyo nombre no quiero acordarme però que me acordaré toda la vida...HOTEL RABIS i li diem molt amablement que volem la suite de 110 lires turques. I va i el pàjaro de l'hotel ens diu que està ple...havia passat 10 minuts com a màxim!!! I li diem que no ens el creiem, que no ens vol donar l'habitació pel nostre aspecte. Tot això amb el nostre pedazo anglès i emprenyades com unes mones.... la situació era una mica còmica i tot!!! Èl pàjaro li comena a caure la gota gorda...i vermell com una tomata i ens acaba donant l'habitació.

Comida, comida....tothom els hi tira menjar...estàn com unes foques